ARBRE

Hola, sembles tranquil, seriós, aliè a tot el que esdevé al teu voltant, hi ets, impàvid davant la inexorable realitat, davant la cruel lluita per la vida d'un nombre incalculable d'éssers, davant la por, davant les incalculables necessitats bàsiques de la majoria d'aquests, sembles només ser-hi ... sembles no tenir sentits, però sents la llum del sol mentre respires, la calor del vent mentre et bressoles al seu ritme d'una forma gairebé imperceptible, la força del fred que sembla despullar-te, el poder del temps que no fa més que endurir-te. Això sí, calles o això li sembla a una espècie que creu ho domina tot, a una natura que et deu la seva existència, el seu aliment, el seu futur, a un planeta que sense tú senzillament no existiria.

   Vius, respires, t'alimentes i segur que estimes doncs és l'única explicació de la teva forma d'existència. Quan jo no estigui aqui tu seguiràs vetllant pels meus fills, quan aquests també s'en vagin, pels seus, i quan no quedi ningú la teva majestuositat demostrarà qui mana en aquest petit univers.



                    demon