FLOR

Una flor

Et vaig conèixer, quan la teva bellesa i el teu aroma inundaven el bosc

Quan el teu colorit enlluernava fins al mes cec

Quan només els escollits gosaven esfullar tan sols un pètal

Quan els que no ho érem ens conformàvem amb embriagar-nos amb la teva resplendor.

Van passar estacions,

Crus hiverns

Dolços estius

Cruels tardors i

Prometedores primaveres.

I un dia, atalaiant aquest bosc infinit

Reconec la mateixa aroma d'abans

La mateixa bellesa perduda

I ja no és una simple flor,

És la majestuositat d'un grandiós arbre

Ple de flors encara mes belles si cap

Amb enormes arrels

I una força que cap tardor gosarà moure.

Només la vida pot crear aquesta màgia

Només la màgia va poder crear-te

Només un mortal va poder estimar-te ...




                  demon