Déus ...
A què jugueu?
Per a què imaginació insaciable
Per a què somnis impossibles
Per a què desitjos incomprensibles
Per a què olors ja inexistents
Per a què sensacions ja oblidades
Per a què rostres enterrats en el nostre cor
Déus ...
Perquè sou cruels?
Perquè us emporteu el que estimem
Perquè ens ensenyeu tants camins
Perquè ens recordeu tants moments ja desterrats
Perquè ens envolteu de tanta bellesa inabastable
Perquè ens deixeu plorar
Perquè ens feu patir
Déus ...
Per què no desapareixeu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario